Alegria, temor, ràbia, orgull, tristesa, frustració, felicitat, desesperació i excitació. Són moltes les emocions que he experimentat durant aquests més de 7 mesos de treball constant. Amb un post al bloc quasi cada setmana, entrevistes, hores davant de l’ordinador, visites a aquí i a allà,...
I ahir, dilluns 18 de gener del 2016, tot això va acabar. Des del meu punt de vista, han estat uns mesos molt intensos però crec que tot ha valgut la pena i que em puc sentir orgullosa del resultat. Durant tot aquest temps, he intentat donar el millor de mi, i això també m’ha ajudat a créixer com a persona i a aprendre.
Ahir va ser un dia molt intens, i el grau d’esgotament final era total, segurament davant de tots els nervis passats durant tot aquest temps. Per controlar-los millor, vaig assajar moltes vegades l’exposició (sí, moltes!); i, sincerament, n’estic prou satisfeta.
Avui, un dia després de tot, tot i que segueixo amb segon de batxillerat, començo un “nou” camí per seguir aprenent i investigant nous camps, i aquest treball m'ha ajudar, en part, a seguir endavant. Per últim, m’agradaria agrair de nou a l’Estel tota la seva ajuda i a la meva família, per haver estat patint per mi tot aquest temps.
Us deixo el slideshare del power point de la meva exposició i moltes gràcies per tot!
Fins aviat!
Gemma Rodon
http://www.slideshare.net/gemmarodon6/i-ara-qu-fem-amb-les-fbriques-terrassa-i-matar-dos-models-de-gesti-industrial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada